Font: L’Andreuenc.cat

La Fundació Casa Asil de Sant Andreu està a un pas de fer realitat el projecte En bici sense edat. L’elevat preu de 5.000 euros del rickshaw, la bicicleta adaptada, va portar a la Fundació a iniciar un verkami per comprar-la. Quan falten cinc dies perquè acabi el micromecenatge, encara queden gairebé 500 euros.

A mesura que passa el temps, les persones canvien d’hàbits sigui per gustos o per obligació. Una de les activitats que es deixa de banda és la d’anar amb bicicleta, ja que la gent gran cada cop té més dificultats per l’esforç que suposa. Dins d’aquest marc, el danès Ole Kassow va impulsar En bici sense edat, innovadora iniciativa que té l’objectiu de retornar la capacitat d’anar amb bicicleta a la gent gran. El projecte compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.

El vehicle és un tricicle invertit, és a dir, al davant té dues rodes i al darrere només una. També està compost per un motor d’assistència, una plataforma per pujar i baixar els passatgers i cinturó de seguretat. La capacitat del tricicle és per a tres persones: dos passatgers, que s’asseuen al davant, i un pilot, que està al darrere. Els conductors són voluntaris que acostumen a ser adolescents. Així, s’estableixen relacions intergeneracionals entre les persones grans i els joves.

La Fundació persegueix l’objectiu d’obertura a Sant Andreu i donar a conèixer el model d’atenció centrada a la gent gran. El projecte En bici sense edat és una oportunitat per fer-ho realitat. A més, la Fundació també anima a altres residències a fer el mateix perquè consideren “que és una molt bona eina per dignificar la gent vella”.

La connexió de les dues parts de la Fundació, el Col·legi Sagrada Família de Sant Andreu i la residència i centre de dia Casa Asil, va propiciar l’inici d’aquesta pràctica. Els mesos d’octubre, novembre i desembre han servit per desenvolupar la primera prova pilot. La fisioterapeuta de la Casa Asil, Pilar Pàmies, explica que ha estat “una prova pilot engrescadora que ens ha aportat molta satisfacció”.

La Trinidad és una dona molt religiosa que feia molt temps que no deia ni una paraula. El trajecte amb bici li va permetre veure la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, Sant Pacià i la plaça de les Palmeres. “Ha sigut un dia més bonic”, van ser les seves primeres paraules després de molt temps quan va arribar a la residència. Els voluntaris es defineixen com a “companys de viatge” i asseguren que durant els trajectes, les persones grans “recorden un munt d’experiències i records que comparteixen amb nosaltres amb els ulls brillants i un somriure als llavis”.

Els carrers de Sant Andreu no estan del tot adaptats pels trajectes en bici. “Hi ha zones que no és que siguin un perill, sinó que són impossibles de transitar”, assegura la directora de comunicació Teresa Marfull. Des de la Fundació reconeixen que “l’experiència ha estat molt positiva tan per a voluntaris com per a passatgers” i és per això que s’ha iniciat un micromecenatge per aconseguir la bicicleta.

Una segona joventut per la gent gran

Si t'ha agradat, comparteix-lo a les teves xarxes

Related Post