Dins hi trobareu com ha estat el nostre camí des de principis de 2020 fins a començament del curs que som a punt d’acabar: des de la il·lusió d’aprovar uns nous estatuts, adaptats al nostre procés de canvi, passant per la perplexitat amb la mort sobtada del nostre president mossèn Pep Soler, fins a l’angoixa i la incertesa davant les conseqüències terribles de la pandèmia i el confinament.
També hi parlem del que hem après durant aquests vuit mesos, de la capacitat d’adaptació, del suport de la gent i de les mostres d’agraïment cap als que han restat al peu del canó.
Al llarg de la memòria, hi notareu reflectida la força i la voluntat de cadascun de nosaltres per recuperar la normalitat i aconseguir que l’escola segueixi essent un lloc viu, segur i d’acompanyament emocional i formatiu, i que la residència torni a ser una llar per les persones que hi viuen.
A la part final podreu llegir, escoltar o veure les vivències íntegres dels qui les han volgut compartir sota el títol “Paraules confinades”. Aquí la teniu. Esperem que us agradi.
