Han passat cinc anys des que la pandèmia de COVID-19 va irrompre a les nostres vides, transformant profundament la nostra manera de viure, treballar i relacionar-nos. A la Fundació Casa Asil, els efectes d’aquesta crisi sanitària es van fer sentir en totes les edats, des dels infants fins als avis i àvies. Però també a les seves famílies i als nostres professionals. Cinc anys després, volem fer una reflexió sobre com hem anat encarant aquests temps tan difícils i retre de nou, un homenatge a l’esforç, la resiliència i la solidaritat de la nostra comunitat.
Aquells primers dies d’incertesa
El març de 2020, el món es va aturar davant l’arribada del virus. Les escoles van tancar, els centres de treball es van buidar i les residències de gent gran es van confinar per protegir els més vulnerables.
Casa nostra no va ser una excepció: la por i la incertesa van ser els sentiments predominants en aquells primers dies. En el cas de la residència, el confinament va ser especialment dur. La gent gran que hi vivia es va trobar, de sobte, aïllada a les seves habitacions. I a partir d’aquí van aflorar els primers contagis, també entre el personal, la conseqüent manca de professionals, el col·lapse del sistema sanitari, i l’augment de les pèrdues humanes.
I malgrat aquesta situació a la residència, i amb l’escola i el centre de dia tancats, la vocació de seguir donant servei, fos com fos, mai va defallir.
Cal reaccionar davant la situació: la part humana de la pandèmia
Els professionals de l’escola van assumir amb valentia i creativitat el repte gens fàcil d’adaptar les aules a un format digital. Tot i les dificultats tècniques i emocionals, es van esforçar per mantenir viu l’esperit de la comunitat educativa. Cada dia, a través de les pantalles, creaven moments per compartir i aprendre perquè els alumnes se seguissin sentint connectats, acompanyats i motivats. Tot i el dolor i les pèrdues humanes d’aquells mesos fatídics, la pandèmia també va despertar la part més humana de la nostra comunitat, que va mostrar una capacitat extraordinària d’adaptació i solidaritat.
A la residència, amb l’ajuda de voluntaris i una gran xarxa de suport veïnal, es van anar superant esglaonadament tots els desencadenants de la pandèmia. Les professionals de la residència van treballar incansablement per fer més suportable el llarg aïllament de les persones grans, per exemple, organitzant videotrucades amb els seus familiars. La seva dedicació i suport emocional van ser fonamentals per mantenir l’esperança i el benestar dels residents de la Casa.
Cinc anys després, gràcies de nou
I finalment, la normalitat es va anar restablint, primer a l’escola i després a la residència i finalment al centre de dia. Mirant enrere, en aquests cinc anys, a la Fundació hem seguit mirant d’enfortir els vincles que es van crear llavors. També n’hem après que l’esforç, la solidaritat i l’empatia seran sempre les nostres millors aliades en casos d’adversitat.
Mai ens cansarem d’expressar la nostra més sincera gratitud a totes les persones que vau ser allà, com a professionals, voluntàries o famílies. Cadascuna, d’una manera diferent, vau ajudar a fer una mica més portable tot aquell tràngol. A totes vosaltres, gràcies. La Fundació Casa Asil serà sempre casa vostra.
