Fa unes setmanes va sortir publicat a les xarxes que en Pablo Vega, exestudiant de batxillerat del SAFA Sant Andreu, havia estat escollit finalista en el Premi UPC STEAM amb el seu projecte Creació d’un robot de companyia de baix cost per a la gent gran: NIE2. Aquest mateix treball d’investigació ja va ser nomenat finalista a la XI Mostra de Recerca Jove el curs passat. Actualment, en Pablo cursa el Grau d’Enginyeria Informàtica a la UPC però per tal de conèixer una mica més de prop el projecte, ens hem posat en contacte amb ell per fer-li unes quantes preguntes.
—Hola Pablo. En primer lloc, moltes felicitats per totes aquestes mencions. És un projecte molt interessant. Quan i com va sorgir la idea?
—El projecte va néixer un parell d’anys abans de començar el batxillerat però l’assignatura de recerca m’ha permès dedicar-hi més temps aquests últims dos anys. La idea va sortir gràcies a la meva àvia, que un dia em va dir “Nen, no recordo quan he de prendre el medicament!”. Jo ho vaig buscar per Internet perquè jo sí que recordava quan se l’havia pres per últim cop. Però llavors vaig pensar: ostres, jo tinc el telèfon, que és una eina molt potent, i per què no aprofitar aquesta eina i transformar-la en una de més intuïtiva i fàcil per tal que la gent gran la pugui fer servir? D’allà va sorgir la idea de fer el robot.
[su_pullquote align=”left”]La idea va sortir gràcies a la meva àvia, que un dia em va dir “Nen, no recordo quan he de prendre el medicament!”.[/su_pullquote]
—Què t’ha motivat abans, durant i després de fer el projecte?
—Per una banda, poder ajudar un sector de la població que ara mateix està una mica desatès, pensar en la quantitat per gent que podria arribar a facilitar la vida amb aquest robot. Per altra banda, volia acabar un projecte que havia pensat jo mateix. N’he extret valors com l’autoprenentatge, el treball diari i la constància.
—Explica’ns com és i què fa el robot? Quines funcionalitats té i per què poden ajudar a la gent gran?
—Ara és en fase de proves, una fase prèvia. Per una banda, hi he implementat un control de moviment via missatges de Telegram: el robot es mou seguint les ordres que se li envien. També detecta objectes, un punt de partida per a programar el moviment autònom. Els micròfons i els altaveus permeten parlar i convertir la veu en text o missatges. Al mateix temps, el robot és capaç de llegir amb veu alta missatges, per exemple, els que envia la família. La càmera actualment capta fotografies de l’entorn, però es podria utilitzar per fer videotrucades o, per exemple, poder veure com està la persona gran. El robot també disposa d’una pantalla que pot fer sortir alarmes i avisos o, en un futur, reproduir la imatge de la família en les videotrucades.
—Tindrem versió 2.0, doncs?
—És clar que m’agradaria fer un robot 2.0! En un futur treballaria en aconseguir un control del moviment autònom, sense necessitat de donar-li les ordres via Telegram i amb la capacitat de detectar objectes sense instruccions prèvies. Una millora substancial seria aprofitar que està connectat a Internet i integrar-hi aplicacions de videoconferència (Skype) o missatgeria instanània (Telegram). Una altra funcionalitat interessant i útil podria ser afegir-hi comandaments de veu com “SOS” o “Ajuda”, millorar la qualitat d’altaveus i micros, etc. En resum, la idea és crear un robot que permeti comunicar-se amb la família, però sobretot que li sigui còmode a la persona gran, que li faciliti la vida. M’agradaria apropar la tecnologia a la gent gran, que ara la rebutja. Per això cal que els controls siguin amb la veu i molt intuïtius, on la persona gran mani i el robot faci. Que arribi a ser una eina de companyia…
[su_pullquote align=”right”]Una peça fonamental per dur a terme aquest treball, ha estat el suport de la meva família.[/su_pullquote]
—Parlant de companyia… t’hi ha acompanyat algú, en aquest viatge?
—Sí, i tant! El meu tutor, en Màrius Belles Sampera, ha estat allà quan ha pogut, contestant-me els mails, revisant-me el treball els cops necessaris, ha estat molt important el seu seguiment. Però una peça fonamental per dur a terme aquest treball, ha estat el suport de la meva família, que m’ha ajudat amb tot el que ha pogut, especialment la meva mare, que ha estat aguantant tot el temps que tingués l’habitació tota plena de cables!
Abans d’acomiadar-nos del jove creador, l’hem convidat a venir un dia a la residència i al centre de dia a fer-nos una demo i veure el robot en acció. Esperem que sigui ben aviat!
