Després d’una setmana molt intensa de treball, volem continuar informant a les famílies de la residència i l’escola, a tot el nostre personal i, en general, a la ciutadania, i donar-vos a conèixer en quina situació ens trobem després d’un mes molt dur de lluita contra la pandèmia de la Covid-19.
Amb el resultat de les proves passades als residents, hem reorganitzat els espais on viuran
Com ja vàrem informar a l’últim comunicat, vam enviar al laboratori les mostres dels 73 residents que vivien en aquell moment a la Casa Asil. Diumenge al migdia vam rebre els últims resultats. Aquests ens van indicar que 27 residents eren positius i 46 negatius.
Amb aquestes dades, des del mateix diumenge, els nostres tècnics i el personal auxiliar amb les directrius del nostre metge i el metge del CAP Casernes que cada dia ens visita, hem reubicat els nostres residents en els espais disponibles per garantir encara més la seva protecció.
Hem comptat també amb el recolzament del Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i amb la presència de personal de Metges Sense Fronteres, que ens han donat suport i assessorament en tots els moviments que havíem de fer. Els ho agraïm públicament.
A aquests resultats hi podem afegir les 24 persones que han donat positiu en les proves realitzades als centres als quals estan derivats.
Com estem ara, a la residència
Avui, viuen a la residència 64 persones grans.
Des del passat 7 d’abril, ens han deixat deu residents. Una persona ha mort a la residència i els nou restants han mort als centres on els havíem derivat ja que el seu estat físic s’havia agreujat.
La nostra residència som una casa molt oberta i sempre hi ha hagut molt moviment de persones, treballadors, familiars, alumnes de l’escola. Els metges ens han dit que el virus va entrar molt aviat a casa nostra, possiblement en el transcurs de la primera setmana de març. Però no ho sabíem. I es va estendre molt ràpidament entre els residents i els treballadors. Probablement aquesta sigui la causa que s’hagi acarnissat amb tantes persones grans que vivien entre nosaltres i, en especial, amb les més fràgils.
Sempre ens quedarà el dubte de què hagués passat d’haver-ho sabut abans. Sobre el que estem completament segurs és que tots els professionals de la casa han estat al costat i han acompanyat, en circumstàncies extremes, amb humanitat i professionalitat, a tots els que vivien i viuen a la Casa Asil. I ho segueixen fent. El seu esforç continuat i sense defallir, mai l’oblidarem i mereix el nostre franc reconeixement i gratitud.
Però aquesta certesa no treu el dolor per la pèrdua de cada una de les persones que ens ha deixat, dolor que compartim amb el que senten molt més intensament els seus familiars.
En aquests moments, 28 residents estan vivint, temporalment, a altres centres perquè els metges ho van prescriure: 22 al Centre Blauclínic Isabel Roig; 3 al Centre Sociosanitari Dolors Aleu; 1 al Centre Sociosanitari Pere Virgili; 1 a l’Hospital de la Vall d’Hebron; i 1 a la Clínica Delfos. A més, quatre persones romanen, temporalment, a casa dels seus familiars.
En els propers dies, si la situació d’algunes d’aquestes persones millora, possiblement podran retornar a casa nostra o a casa del seus familiars.
Els nostres treballadors
Des que vam ser conscients del comportament de la pandèmia, hem estat reclamant insistentment que el Departament de Salut fes les proves als residents i als treballadors en actiu.
Ha arribat el dia. Demà, professionals procedents de l’Hospital de la Vall d’Hebron, on està adscrita la nostra residència vindran a passar les proves als que viuen i treballen a casa nostra.
Passar de nou les proves als residents, i saber-ne els resultats, ens ajudarà a conèixer de manera precisa l’evolució de la seva salut.
Pel que fa als treballadors, conèixer els resultats de les proves, per fi esvairà la seva angoixa per saber el que pot representar per a la seva salut, la de les seves famílies, la dels seus companys de treball i, en especial, la dels residents. Ens sap greu no haver-los pogut estalviar aquesta preocupació fins ara, i per aquest motiu, els demanem disculpes.
A data d’avui, tenim 52 treballadores de baixa. Demà, a la residència, també se’ls passarà les proves.
En el transcurs d’aquesta setmana, quatre treballadores s’han reincorporat a la feina.
Així mateix, continuem rebent material de protecció de manera regular, per part del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, amb qui s’han creat nous canals per fer comandes i rebre el material.
Tot i així el que més falta ens fa són bates protectores. Per això, als integrants de la xarxa de suport mutu de Sant Andreu, a alumnes i familiars de l’escola, i en general a totes les persones que s’han ofert a ajudar-nos, els hem demanat, sobretot, que fabriquin aquestes bates. Els ho hem agraït particularment i ho volem fer també públicament.
La relació amb les famílies i d’aquestes amb els residents
Una de les mancances que ens ha fet patir més, sobretot en les setmanes en les que la situació de la residència era crítica, ha estat com podíem posar-nos en contacte amb cada família per informar de l’estat i l’evolució del seu familiar resident. La manca de professionals i l’empitjorament de molts residents agreujaven la qualitat i la quantitat d’informació que podíem facilitar, i érem conscients que aquest fet agreujava el patiment i l’angoixa de les famílies.
Des de fa un parell de setmanes aquesta situació ha començat a canviar.
Continuem amb els contactes telefònics amb els familiars davant de qualsevol variació que pateixi el resident procurant una informació al màxim d’acurada i empàtica. També parlem amb els familiars dels residents que estan derivats a altres centres i amb els familiars de les persones assistents al centre de dia, malgrat sigui tancat des del passat 14 de març.
La nostra directora, cada dos dies, procura informar, mitjançant un correu electrònic, de les novetats i del moment dels residents i la residència, molt sovint amb retorns dels qui reben el correu.
També les famílies segueixen trucant a la planta on viu el resident, tot i que depenent del moment del dia és més complicat poder atendre-les directament. En aquest cas són les auxiliars, coneixedores del seu dia a dia, les que no dubten en respondre a les preguntes que se’ls fan.
En aquesta última setmana hem pogut facilitar els contactes “directes” mitjançant tauletes i mòbils, que també ha permès poder mostrar als residents els vídeos i missatges dels seus familiars. Veure’s i sentir-se alleuja el patiment d’uns i altres.
I anhelem el dia en que, de nou, siguin possibles les abraçades i el contacte directe entre tots els que formem la Fundació i, de manera especial, entre els residents i els seus familiars.
Dijous, 16 d’abril de 2020
La Junta del Patronat de la Fundació
