Fa més d’un any i mig, unes càmeres van venir a filmar la quotidianitat de la residència, amb la supervisió i direcció de la productora cultural i assagista Íngrid Guardiola. Recollien testimonis dins del marc d’un projecte sobre l’envelliment de la població europea i la democràcia del CCCB.

Justament fa uns dies, la pel·lícula resultant, “Cases de ningú”, s’ha projectat al D’A Film Festival de Barcelona.  La presentació oficial, però, es va fer a finals de 2017 al Temporada Alta de Girona.

“Cases de ningú (Nobody’s Home)” és un diàleg entre dues històries sobre què passa quan deixem de ser productius. Per una banda, les dones del Palomar; per l’altra, les persones d‘una excolònia minera de León. El documental té un punt experimental, amb “creació d’atmosferes i observació de testimonis i gestos quotidians”. No s’hi troba una narrativa clara ni protagonistes evidents, sinó “un mosaic de veus” amb cert to poètic i humorístic per sobre del drama.

Tal com comenta la seva directora, “hem volgut fer una mirada descriptiva, gens valorativa, ni a favor ni en contra de res, sinó que fos l’espai i les persones les que es mostressin. És un homenatge a totes les dones del Palomar, ja que elles en són les protagonistes. Sou presentades amb els vostres sacrificis, bondat, fragilitat i humor!”

Podeu veure l’assaig fílmic complet en aquest enllaç.

 

Alguns articles que en parlen:

26.04.18 – El Mundo – La política de la edad

28.04.2018 – El Periódico – ‘Casa de ningú’, comunidades en el limbo

30.04-08 – PlayGround – “Llegaremos a nuestra vejez sin fuerzas y sin saber cómo hacerla digna”

 

Potser també t'agradarà...

Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per a optimitzar la teva navegació, adaptar-se a les teves preferències i fer tasques analítiques. Si continues navegant acceptes la nostra Política de Privacitat ACEPTAR
Aviso de cookies