Sovint pensem que l’escola és només un lloc per aprendre a llegir o a sumar, però projectes com Fem Vincles ens recorden que la lliçó més important no es troba als llibres, sinó en la mirada de l’altre.
Al llarg d’aquest curs, hem vist com dues generacions, aparentment allunyades pel temps, s’han trobat en un espai comú fet de rialles, paciència i descoberta. Recordarem aquest camí com un mosaic d’instants on el temps semblava aturar-se: des de la màgia de la paraula quan els avis i àvies ens explicaven contes i viatjàvem a altres èpoques a través de la seva veu, fins a l’exactitud compartida en els racons de matemàtiques. En activitats com pesar i esbrinar el pes de diversos objectes, els números han deixat de ser freds per convertir-se en l’excusa perfecta per col·laborar, unint l’experiència dels grans amb la curiositat infinita dels petits. També en la complicitat de cada partida als jocs de taula, hem compartit molt més que estratègies; hem compartit somriures i lliçons de vida.
El més bonic d’aquesta experiència ha estat veure que l’aprenentatge ha viatjat en ambdues direccions. Els nens han trobat en la gent gran un referent de calma i saviesa, aprenent que la vellesa és un tresor de coneixement, mentre que les persones grans s’han encomanat de l’energia vital i la il·lusió dels nens, recordant que el cor no té edat quan es tracta de jugar.
En definitiva, fer vincles és, en realitat, teixir una xarxa humana que ens fa créixer a tots. Junts hem après que, quan una mà petita n’agafa una de gran, el món es torna un lloc molt més amable i lluminós.
Judit Garcia, Isabel Gómez i Núria Vilanova, mestres de primària ,
Col·legi Sagrada Família de Sant Andreu
