Si fa uns dies, els nens i nenes de primer de primària aprenien “in situ” com es vivia en una unitat de convivència de la residència, aquesta setmana han estat les persones residents les que s’han posat a la pell dels infants anant a visitar-los a l’aula. Us expliquem com va anar la tercera trobada del projecte Fem Vincles.
A la classe hi havia cert nerviosisme mentre esperaven els seus “nous companys”. A poc a poc, alguns amb caminadors i d’altres amb cadires de rodes, les àvies i els avis acompanyats de les seves auxiliars van anar traient el cap per la porta de l’aula. Els nens i nenes anaven reconeixent-ne les cares, fins i tot se’n recordaven d’algun dels seus noms. Es comencen a establir vincles?
“Què feu cada dia quan arribeu a l’escola?” Amb la inestimable ajuda de la mestra i de l’educadora, i sota l’atenta mirada dels residents, els infants van anar explicant com s’organitzen en càrrecs per dur a terme les tasques diàries: recollir, passar llista, mirar quin dia som, a quin mes i a quina estació de l’any… en aquest punt, petits i grans van estar d’acord que ja som a la primavera!
En aquesta primera visita a la classe, la gent gran va poder remenar entre els àlbums dels treballs dels alumnes, escoltar el domini que tenen de l’anglès i fins i tot provar alguna joguina que no havien vist mai.
Prèviament a la trobada, els residents havien preparat un munt de preguntes per a les nenes i els nens: “Us agrada venir al cole?”, “Teniu molts deures?”, “Què voleu ser quan sigueu grans?” “Quina assignatura us agrada més?” Com no podia ser d’altra manera, l’assignatura que gairebé tots van cridar va ser: el patiiiii!
L’hora va passar volant entre residents i futurs professors, metges i bomberes (i algun futbolero!). Ara trigaran uns dies a veure’s, ja que hi ha les vacances de Setmana Santa i l’escola tanca. A la tornada tindran molt per explicar-se, ben segur!
