Des del passat 21 de març hem estat informant dels efectes de la pandèmia a la nostra residència, de quines eren les nostres prioritats i demandes i de com, a poc a poc i amb moltes precaucions, la vida es va assemblant més a la casa que volem que torni a ser pels qui hi viuen.

Per aquest motiu, possiblement aquest sigui l’últim comunicat del període de crisi del Covid-19. A partir d’ara, canviarem la comunicació amb les famílies de la residència i l’escola, amb tot el personal de la fundació, i també amb la ciutadania, per tal de trobar noves maneres de mantenir amb tots i cada un d’ells aquest fil informatiu imprescindible.

***

A finals d’abril, amb els resultats de les proves de residents i treballadors, vam començar a reordenar els espais i fer-los més segurs per uns i altres. Cada cop que l’estat de salut d’algun resident o treballador canvia, com el de qualsevol persona en les circumstàncies actuals, ens obliga a modificar el seu lloc de vida i recompondre els equips de professionals que els acompanyen. 

Ara, des de fa ja uns quants dies, la vida de la residència es va asserenant.

A finals de la setmana passada, ens va deixar una resident, no per Covid-19, que vivia amb nosaltres des de feia molt de temps.  Des del 17 d’abril no havia mort cap persona ni a la residència ni als llocs on s’estaven temporalment. Però no oblidem ni oblidarem les 58 persones que, des de l’inici d’aquesta pandèmia, ja no viuen amb nosaltres. Ni a ells, ni als seus familiars.

A dia d’avui, 75 residents viuen a la Casa Asil, 14 continuen vivint al Centre Blau Clínic Isabel Roig i tres s’estan amb els seus familiars. A poc a poc, a mida que es troben millor, retornen a casa nostra.

***

Mai oblidarem l’ajut que ha significat en els moments més intensos i angoixants que hem passat, quan no estàvem segurs de qui estava infectat i qui no, que els centres sociosanitaris acollissin els residents més fràgils i ens ajudessin a protegir-los millor. 

I, de manera especial, el Centre Isabel Roig: els seus responsables i els seus professionals han dedicat molts esforços per atendre les nostres peticions de derivació de residents, tant pel nombre de persones que han acollit, com per l’atenció que els han donat, i per la comunicació i entesa entre els equips professionals, moltes, moltes gràcies. 

Continuem tenint una atenció especial a la salut de cada persona que viu a la residència. La majoria, ara, es troben bé. Aquesta vigilància i seguiment és superior i  proper amb aquelles persones que van donar positiu en les proves perquè el nostre metge ha retornat, així com tot l’equip infermer. I, a més, un metge i una infermera del CAP Casernes ens han continuat donant suport diari fins fa pocs dies. A partir d’ara, aniran espaiant les seves visites, a més de seguir atents i responent a qualsevol de les nostres demandes o dubtes. Per tot plegat estem tranquils i els residents i les famílies, també.

Ens venen a la memòria els dies angoixants del mes de març i abril i recordem també aquells professionals que ens van ajudar. Els metges que, en alguns moments, van venir de Mútuam, les dues infermeres voluntàries que van col·laborar quan van poder, la infermera i el metge que vam contractar nosaltres i, sobretot, els metges i infermeres del CAP Casernes. 

La seva entrega i proximitat als residents, la seva humanitat, el seu saber, la bona entesa, les observacions i consells al nostre personal van permetre fer front al brutal atac del virus, tot i l’elevat cost de pèrdues irreparables. No deixarem mai d’agrair-los ser-hi quan més ho necessitàvem.

Conviure amb el Covid-19 ens ha obligat a canviar la manera de fer i d’organitzar-nos. 

Ha estat necessari establir zones segures de la residència, desinfectar cada racó de la casa, reallotjar els residents, organitzar els equips de professionals, establir circuits per al menjar, la roba, els residus.

En molts d’aquests moments hem rebut ajuda de persones i organitzacions. Des de la primera desinfecció promoguda per la Generalitat i l’actuació dels bombers de Barcelona impulsada per l’Ajuntament, fins a l’assessorament del Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, passant per l’atenció dels professionals de Salut:  sense ells, sense la seva expertesa i la seva diligència tampoc ens n’haguéssim sortit. Un agraïment sincer a la seva tasca.

Agraïm especialment als professionals de Metges Sense Fronteres que, amb la seva tenacitat i la seva presència quan els ho hem demanat, ens han ajudat a no cometre errors i a donar importància als petits detalls de la nostra actuació, per tal de garantir el màxim la protecció dels residents i dels treballadors. I, amb tot això, encara ara cal que posem molta atenció i cura a cada moment, en el nostre dia a dia.

***

En els moments actuals, gairebé la pràctica totalitat de professionals que conformen els equips de la residència tornen a ser personal propi. És un fet important perquè són qui coneixen les històries de vida de cada resident i perquè aquests també els reconeixen, malgrat portin els equips de protecció.

Només dos professionals dels 15 que, en els pitjors moments, ens va proporcionar la Generalitat, romanen entre nosaltres i properament, quan segueixin incorporant-se els professionals de baixa laboral, marxaran. Un record agraït al seu treball que han hagut de realitzar en condicions difícils. Com també donem les gràcies al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i al Consorci de Serveis Socials de Barcelona per haver-nos-els facilitat quan més ho necessitàvem.

Actualment encara tenim 40 treballadors de baixa, 22 perquè han donat positiu a les proves de coronavirus i 18 per altres malalties. Es tracta tant d’auxiliars, com tècnics, personal de bugaderia, neteja, recepció o manteniment.

No ens hem cansat d’agrair la dedicació i l’entrega dels professionals de la casa en el transcurs d’aquests dos mesos. Una dedicació amarada de proximitat, d’humanitat, de delicadesa envers els residents quan els veien patir i desaparèixer. Un treball ple d’angoixa per no saber, fins fa unes setmanes, si ells estaven afectats tot i no tenir símptomes i, per tant, representaven un perill pels residents, per les seves pròpies famílies i pels seus companys.

Fins ara hem parlat de professionals en general, però en aquest agraïment el voldríem particularitzar: 

  • En primer lloc, a les auxiliars i les professionals de l’equip tècnic que han pogut estar treballant en aquests dies terribles, estant al costat, acompanyant i atenent els residents. I també a aquells que, a desgrat seu, amb tota classe de sentiments, ho han hagut de passar a casa seva.
  • En aquests moments tan difícils, tothom s’ha arremangat i ha ajudat en allò que ha pogut: 
  • Ens referim al personal de neteja, la feina dels quals si bé sempre és important, en aquests moments està essent cabdal. Així com les professionals que assumeixen la tasca de bugaderia i cosidor.
  • Al personal de recepció, intentant donar resposta a l’allau de demandes de tot tipus provinents de multitud d’urgències.
  • Al personal de manteniment, que s’ha multiplicat per fer possibles els canvis dels residents i no ha deixat cap reparació per fer.
  • Al personal que realitza les tasques de gestió administrativa i laboral, molt més complicada  en uns moments de canvis legislatius i normatius constants i que, a més, quan ha estat necessari, ha ajudat a les tasques de la residència sense pensar-s’ho.
  • Al personal de cuina que, tot i ser personal d’una altra empresa, ha fet els impossibles perquè en aquestes circumstàncies tan difícils i canviants, el menjar estigués a punt i fos de qualitat. El mateix esforç que ha dut a terme el personal de vigilància de nit.
  • A les professionals responsables del Comitè d’empresa que, sobretot en el transcurs d’aquests mesos, han intervingut pública i internament amb l’objectiu comú de protegir els residents i els treballadors.
  • A tots aquells professionals que, quan han hagut d’agafar la baixa, des de casa seva, han fet tasques de suport a la direcció de la residència, sobretot en el manteniment de la comunicació amb els familiars dels residents i els que assistien al centre de dia.
  • A la professional que ha assumit funcions d’interlocució amb els tècnics de l’exterior, i de lideratge i d’enllaç entre la direcció i els equips de la residència, en especial els dies de baixa de la directora.
  • A la directora de la residència que en tot moment ha assumit plenament la seva responsabilitat,tant des del centre com des de casa quan ha hagut d’agafar la baixa. Ha estat el referent pels professionals, pels familiars i per les institucions i organitzacions, buscant i organitzant el seu suport. Ha estat l’enllaç constant amb els membres del Consell. Totes les hores del dia que ha calgut. No hi ha hagut dissabtes ni diumenges en aquest mesos. Un agraïment immens.
  • A la gerent de la Fundació que, des del seu rol de suport als equips directius, ha estat una garantia segura pel manteniment del rumb tant de la residència com de l’escola en aquestes circumstàncies extremes, donant suport a les direccions de manera continuada, i acompanyant i patint amb elles aquests moments tan difícils per a tots nosaltres. 

***

Des de primers de maig, l’objectiu ha estat tornar, a poc a poc, a la “normalitat”. Sabem que serà un procés llarg, i sempre amb les consignes que ens marquin els professionals del servei d’Epidemiologia i de Salut. 

Des d’aleshores estem posant l’accent en cobrir també altres necessitats dels residents, a més de les de salut.

Per exemple, hem començat a fomentar la mobilitat i l’activitat física de les persones residents, de moment per la planta on viuen. També hem habilitat ja els menjadors de les plantes perquè alguna persona pugui fer-hi els àpats o estar-hi algunes estones al dia, mirant la televisió o amb altres persones, respectant les distàncies i les mesures corresponents. 

Hem fet una neteja a fons del pati de l’escola i de les cadires de fora per fer petites sortides al sol i passejar a l’aire lliure. 

Quan les mesures sanitàries ho permetin, estem treballant en organitzar petites trobades entre residents i les seves famílies perquè es puguin veure directament. Malgrat no serà gens fàcil perquè no hi podrà haver proximitat ni cap contacte físic i, per prudència, caldrà extremar les precaucions, l’experiència de poder-se veure després de tant de temps, ni que sigui en la distància, ben segur que serà molt emotiva. 

També volem intensificar les videoconferències, vídeos o missatges de veu, malgrat les limitacions que tenim pel fet que estem a l’espera del retorn de professionals que ara estan de baixa. Fem servir aquestes tecnologies amb el suport tècnic especialitzat de voluntaris externs a qui agraïm també la seva sensibilitat i dedicació. 

També estem intentant posar en peu de nou, tan bon punt ens ho permetin les autoritats, els serveis de perruqueria i podologia perquè sabem que per a molts residents és un aspecte essencial.

I és que, per qualsevol pas que fem en aquest sentit, hem de garantir la protecció dels residents i prendre totes aquelles mesures que impedeixin qualsevol rebrot del virus.

Sabem del patiment dels familiars dels residents en el transcurs d’aquests dos mesos pel fet de no poder estar al costat de la seva parella, els seus pares, mares, germans, avis i àvies que viuen a casa nostra. I coneixem les seves ganes de veure’ls de nou i amaganyar-los sovint. Són el seu millor suport i el millor remei. Per això els volem i els sentim al nostre costat.

***

En aquests mesos convulsos i tristos, sempre hem sabut que no estàvem sols. 

Quan les nostres peticions a les administracions semblava no tenien resposta efectiva, sabíem que amb qui parlàvem, els representants polítics, directius i professionals, feien el que estava a les seves mans per donar-hi solució, malgrat no va arribar quan més la necessitàvem. Però el més important és que els sabem també al nostre costat.

En aquells moments és quan vam sentir l’escalf molt proper dels professionals, dels alumnes i les famílies de l’escola, i la resposta de moltes entitats, organitzacions de suport mutu, empreses i veïns de Sant Andreu que ens varen fer arribar el material que necessitàvem. 

Ho hem dit a cada comunicat i no ens cansarem de repetir: moltes, moltes gràcies a cada una de les persones que heu treballat per donar-nos suport.

No ens sentíem sols perquè ens sabíem acompanyats dels professionals de l’escola que, en un moment també molt complicat pel tancament, han dut a terme una intensa tasca de relació i treball amb els alumnes i les famílies. Una tasca impulsada, animada, mantinguda per la feina incansable de coordinació i cohesió dels equips per part de la directora i el subdirector. 

Tenim la gran sort i tenim el ple convenciment que la Fundació som totes les persones que hem esmentat fins ara. Volem continuar essent així.

Per això, quan de nou puguem veure’ns, saludar-nos i abraçar-nos, farem el possible per retrobar-nos i reforçar els nostres lligams.

19 de maig de 2020

La Junta del Patronat de la Fundació

CONSENTIMENT COOKIES

Utilitzem cookies pròpies per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot consultar la nostra Política de Cookies punxant aquí. ACEPTAR
Aviso de cookies